
Mas del Serral és un camí amb un únic destí: l’origen. Allunyar-se de les pròpies arrels permet reflexionar i apreciar sobre el lloc d’on venim, allà on va modular-se la nostra identitat, on vam aprendre a somiar de petits i on les pors no eren més que horitzons per superar. Possiblement és així com, estant a París l’any 1922, Joan Miró va pintar "La Masia", el quadre on homenatjava el mas de Mont-Roig del Camp on havia après a dibuixar amb tres anys. De la mateixa forma, és així, observant el quadre de Miró a la National Gallery durant una etapa vital lluny de casa, quan Pepe Raventós va adonar-se que el seu somni era retornar el Mas del Serral al seu origen, a l’agricultura tradicional basada en l’harmonia entre natura, animals i Home i a l’evidència que, com va dir el pintor, per ser universal cal ser radicalment local.
"Com més temps passo vivint al Mas del Serral, més m'adono de les incerteses de fer vi. Que no hi ha regles prefixades i que no hi ha ciències a seguir."
"El vi en general i el Mas del Serral en concret no es poden entendre des d'una posició mental si no hi ha una connexió amb l'entorn amb el territori i amb la parcel·la. No crec que puguem arribar a acompanyar aquests raïms expressar se d'aquesta manera."
El cicle 2009 va començar amb una tardor i hivern plujosos.
Els mesos de març i abril també van ser plujosos. La primavera fou seca, fet que va afavorir un creixement vegetatiu lent i sa. Al mes de juliol van ploure 41 litres, ajudant la planta en aquest moment crític i alentint la maduració. Un agost sec i calorós va provocar una verema ràpida, sana i de qualitat.
El cicle, 10 dies més llarg del que és habitual, va ser ideal per afavorir una òptima maduració amb una gran acidesa natural. Anyada amb una temperatura mitjana de 14,4º C (mitjana anual de 15,3º C) i pluviometria de 526 mm (mitjana anual de 520 mm).