
Mas del Serral és un camí amb un únic destí: l’origen. Allunyar-se de les pròpies arrels permet reflexionar i apreciar sobre el lloc d’on venim, allà on va modular-se la nostra identitat, on vam aprendre a somiar de petits i on les pors no eren més que horitzons per superar. Possiblement és així com, estant a París l’any 1922, Joan Miró va pintar “La Masia”, el quadre on homenatjava el mas de Mont-Roig del Camp on havia après a dibuixar amb tres anys. De la mateixa forma, és així, observant el quadre de Miró a la National Gallery durant una etapa vital lluny de casa, quan Pepe Raventós va adonar-se que el seu somni era retornar el Mas del Serral al seu origen, a l’agricultura tradicional basada en l’harmonia entre natura, animals i Home i a l’evidència que, com va dir el pintor, per ser universal cal ser radicalment local.
El cicle 2009 va començar amb una tardor i hivern plujosos.
Els mesos de març i abril també van ser plujosos. La primavera fou seca, fet que va afavorir un creixement vegetatiu lent i sa. Al mes de juliol van ploure 41 litres, ajudant la planta en aquest moment crític i alentint la maduració. Un agost sec i calorós va provocar una verema ràpida, sana i de qualitat.
El cicle, 10 dies més llarg del que és habitual, va ser ideal per afavorir una òptima maduració amb una gran acidesa natural. Anyada amb una temperatura mitjana de 14,4º C (mitjana anual de 15,3º C) i pluviometria de 526 mm (mitjana anual de 520 mm).