
Mas del Serral és un camí amb un únic destí: l’origen. Allunyar-se de les pròpies arrels permet reflexionar i apreciar sobre el lloc d’on venim, allà on va modular-se la nostra identitat, on vam aprendre a somiar de petits i on les pors no eren més que horitzons per superar. Possiblement és així com, estant a París l’any 1922, Joan Miró va pintar "La Masia", el quadre on homenatjava el mas de Mont-Roig del Camp on havia après a dibuixar amb tres anys. De la mateixa forma, és així, observant el quadre de Miró a la National Gallery durant una etapa vital lluny de casa, quan Pepe Raventós va adonar-se que el seu somni era retornar el Mas del Serral al seu origen, a l’agricultura tradicional basada en l’harmonia entre natura, animals i Home i a l’evidència que, com va dir el pintor, per ser universal cal ser radicalment local.
"Com més temps passo vivint al Mas del Serral, més m'adono de les incerteses de fer vi. Que no hi ha regles prefixades i que no hi ha ciències a seguir."
"El vi en general i el Mas del Serral en concret no es poden entendre des d'una posició mental si no hi ha una connexió amb l'entorn amb el territori i amb la parcel·la. No crec que puguem arribar a acompanyar aquests raïms expressar se d'aquesta manera."
Després d'un estiu 2011 molt càlid i sec, la tardor i l'hivern van portar forts contrastos meteorològics. Els mesos d'octubre a desembre van ser calorosos. A mitjans de desembre va arribar el fred, i van començar a caure les fulles, amb una baixa pluviometria i molt fred, va permetre que la planta tingués un bon i llarg repós hivernal. La brotada va començar a finals de març. L'agost es va iniciar amb temperatures altes i un cicle vegetatiu escàs d'aigua. La temperatura va ser temperada (15,2ºC) amb extrems ben diferenciats, l'hivenr amb mínimes de -5,5ºC i a l'agost amb àximes de 35ºC. Pluviometria de 540 mm. Una verema poc productiva, sana amb bons equilibris i bona concentració als vins.